El camino que lleva a Coogee desde Bondi esta lleno de momentos trepidantes, playas preciosas (otras mejor no comentar), rocas imposibles de escalar, sorpresas por el camino y 6.5km de recorrido.
Ya conocéis Bondi, o por lo menos la parte “socorrida” que he colgado en el otro blog, aquí os presento la playa de Bondi,
Ya conocéis Bondi, o por lo menos la parte “socorrida” que he colgado en el otro blog, aquí os presento la playa de Bondi,
Mackenzies Point
El día estaba un poco frío así que no me he bañado... y también por los helicópteros que sobrevolaban la playa controlando los tiburones.
la verdad es que no me dió tiempo a subir antes de que la cámara disparara!
el camino bordea la Bahía de Mackenzies
vista de la Bahía de Tamarama

4 comentarios:
Exelents vistes després de passar per aquesta vida, m'agrada't aixó de tenir el nitxo a primera linea de mar.... com sempre, cheers!! amb la teva copeta de vi. Petons
Que tal guapíssima!!! Sabíes que el que va fer l'Opera de Sydney es va morir al 2008 i tenia una casa a Mallorca?
Per aqui ens enrecordem bastant de tu. Des del principi que tinc ganes de empapar-me de tot el que escrius i no hi ha manera, imagina si penso en tu que de l'enveja que em fas no treballant, jo he fet el mateix.
He deixat el despatx i apa, a veure si d'aqui un parell d'anyets faig l'Opera de Girona.
Cuida't moltíssim i el dia que volguis esperem que ens vinguis a veure (ara en Pau ja no dona tanta guerra durant les nits).
Un petó enorme. Atán!!!
Hola guapíssima!!!! Sabies que el que va fer l'Opera de Sydney es va morir l'any passat i tenia una casa a Mallorca?
Em fas una enveja brutal podent tocar-la.
Com va tot? Per aqui ens enrecordem bastant de tu. Des del principi que volem empapar-nos de tot el que escriu però no hi ha manera.
Imagina si em fas enveja que he fet el mateix que has fet tu, deixar la feina. He plegat del despatx per poder acabar d'una vegada la carrera i poder fer d'aqui tres anyets l'Opera de Girona.
Esperem que quan tornis ens vinguis a veure, o baixem nosaltres, perquè tenim ganes de veure't.
Un petó enorme de part de tots tres. Atán.
En Pau et dona les gracies per lligar tant amb la xupa de motero.
Osti tu David... m'ha costat lo d'enseminator... els meus pares no ho entendran!! digue'm que el David l'encerta sempre!!
Que fort lo de la feina... i la Prada? la trobaré a faltar!! Felicitats per la decisió i ara a viure de la Sílvia fins que puguis viure d'en Pau, tu si que saps!!
Petonets des de Sydney, ens veiem ben aviat.
Publicar un comentario